Avui a classe, hem parlat del ciberassetjament. El ciberassetjament es
defineix com el maltractament reiterat a un alumne o alumna a través dels
aparells tecnològics. Aquest maltractament engloba amenaçes, ridiculitzacions,
suplantacions d’identitat, on no és necessària la presència de la persona
agredida per dur a terme l’agressió i això impossibilita a la persona assetjada
defensar-se.
Tot això està passant degut al mal ús que fem de les tecnologies. Aquest
mal ús dona lloc a dos situacions de risc on els menors son els afectats: el
grooming i el ciberassetjament entre alumnes.
El ciberassetjament entre alumnes es caracteritza perquè el mitjà que
s’utilitza son les eines tecnològiques i es produeix de forma anònima. A més,
aquest assetjament es produeix de forma continua i anònima. Entre l’assetjador
i l’assetjat hi ha certa proximitat d’edat i gran desequilibri de poder.
l’assetjador té un control de la situació que fa que l’assetjat acabi afectat
psicològicament.
Aquest ciberassetjament és pot provocar de diverses maneres: trobem la
denigració, la fustigació o l’exclusió social o suplantació de l’identitat,
entre d’altres. Com a altres conductes relacionades trobem el sexting o el
grooming.
Per saber si s’està produint una situació de ciberassetjament hem de tenir
en compte diversos indicadors que afecten a l’assetjat de forma física, en la
seva conducta diària i emocional i en l’actuació dels seus companys envers ell.
Quan descobrim que s’està produint una situació de ciberassetjament hem de
prendre mesures amb la màxima confidencialitat i de forma inmediata. També, és
important que l’òrgan de govern que s’encarrega de prendre aquestes mesures, ho
fassi saber a les famílies tant de la víctima com del agressor i que, aquests,
eduquin als seus fills i controlin l’ús que fan de les tecnologies.
Tot això ha donat lloc a un conjunt de normes que regulen la seguretat a
internet ja que, es important tenir cura de les nostres dades.
ACTIVITAT 1
Avui en dia, és obvi que tothom accepta que l’ús excessiu o l’abús de les
eines tecnològiques comporta conseqüències negatives com l’addicció a internet.
Segons un estudi realitzat, Espanya és país amb un percentatge més elevat
d’adolescents amb addicció a internet.
Ens trobem en un món on la tecnologia està sobrepassant els límits en tots
els aspectes.per tant, aquest abús massiu per part dels adolescents fa que
arribin a perdre el control sobre l’ús que fan a internet, arribant, fins i tot
a ser indispensable en les seves vides.
Aquesta conducta fa que descuidin les seves relacions socials i el seu
propi ser, que els porta a l'aïllament total.
A més, els menors que desenvolupen aquesta addicció es caracteritzen per
falta de tolerancia, abstinencia i dependencia. el menor sent la necessitat
d’utilitzar la tecnologia perquè li produeix satisfacció i benestar. El fet
d’utilitzar aquesta tecnologia de manera compulsiva fa que, quan no pot
utilitzar-la experimenti una sensació desagradable.
Tot això produeix una dependència absoluta del nen cap a l’aparell
tecnològic que acaba afectan en l’àmbit social, familiar i escolar de
l’adolescent.
Per diagnosticar la relació que té un adolescent amb l’aparell tecnològic
és important apreciar totes les senyals que van apareixent en el menor al llarg
del procés fins arribar a l'addicció. Si el nen o nena presenta gran part dels
símptomes com: necessitat d’estar connectat per sentir-se satisfet, prefereix
les relacions virtuals a les personals… el nen està fent un ús inadequat de les
TIC. A vegades aquest abús pot ser degut a circumstàncies personals i no per
això està tenint problemes d’addicció a Internet. Aquest comportament pot ser
autocorregit en el temps, tot i així, és important tenir un control sobre ells
perquè la situació no vagi a pitjor.
Si el problema ja ha aparegut, no hem de prohibir a l’adolescent l’ús
directe d’aquestes tecnologies, sinó que l’hem d’ajudar perquè aprengui a
utilitzar-les de forma controlada i segura. Per tant, el paper dels pares conta
en establir normes i límits perquè els nens utilitzin els mòbils de forma
adequada. Aquests han de ser coherents en els seus comportaments i no fer allò
que no volen que el seu fill/a facin.
És important que els nens entenguin que han de saber compaginar l’ús de les
tecnologies amb la seva vida diària, sense deixar de fer les activitats que els
hi agraden i les seves obligacions.
Per tal d’aconseguir-ho, hem de proposar nous hàbits que trenquin aquesta
connexió a Internet del menor.
Després de llegir aquest article, hem discutit com a grup i creiem que té
tota la raó. Per part, ens decep que Espanya tingui un percentatge tant alt
d’addicció a Internet i que aquest abús de les tecnologies provoqui tants
conflictes en la societat. També, el fet que aquest mal ús provoqui aillament i
deixadessa per part dels adolescents ens fa reflexionar sobre on hem arribat
com a societat i els límits que estem sobrepassant. A més, opinem que el paper
dels pares és importantíssim perquè els nens no arribin a experimentar
característiques d’addicció a les tecnologies, posant pautes i normes que
regulin l’ús d’aquestes.
ACTIVITAT 2
En l’actualitat, gairebé tots els aparells tecnològics disposen d’una
webcam. Aquesta, pot ocasionar un problema molt greu en els adolescents. Es fan
tallers per a explicar els problemes que pot arribar a generar el mal ús de la
webcam. Molts dels adolescents creuen que la webcam els aporta una fiabilitat
elevada, és a dir, pensen que no poden ser enganyats i confien que és una eina
de seguretat. Però ara bé, és tot el contrari, a Internet circulen programes
que permeten gravar les imatges obtingudes mitjançant la càmera i utilitzar-les
en qualsevol context, ja sigui per fer-se passar per una altra persona o
utilitzant aquestes imatges amb la finalitat d’aconseguir-ne més, entre altres
exemples.
Un dels principals problemes, és l’activació de la webcam per remot, que
s’origina des d’un altre ordinador i sense que l’usuari sigui conscient d’això.
Aquest problema pot ser degut a la instal·lació d’alguna aplicació, quan obres
el correu d’algun desconegut amb un document adjunt, la descàrrega de música o
pel·lícules, que principlament ocasiona al mateix temps una descàrrega d’un
virus, anomenat com a troyano que s'instal·la per si sol a l’aparell tecnològic
i que permet a l’altra persona, des d'un altre aparell de qualsevol lloc del
món, activar quan ho desitgi sense que l’altra persona se n’adoni que ho està
fent.
A més a més, hi ha hagut moltes denúncies relacionades amb problemes de la
webcam. Menors que han estat gravats des dels seus aparells tecnològics mentre
estaven al lavabo, a l’habitació, escoltant música anteriorment descarregada...
I la sort no és present en tots els adolescents, alguns d’ells s’han
descarregat aplicacions poc recomanables que han causat la gravació d’ells. Tot
el que ve després de tot això, és molt perillós i un infern per a ells.
Segons les dades recollides per INE, ens indica que hi ha un nombre elevat
d'adolescents que utilitzen aquests aparells, actualment molts nens/es comencen
a utilitzar aquests dispositius als 10 anys. Cal tenir en compte, que la
majoria d’aquests virus circulen
pels dispositius Android, han estat creats precisament per aquest dispositiu,
ja que la majoria d'adolescents els utilitza.
Cal tenir en compte que aquestes situacions, són evitables respectant unes
normes bàsiques, com per exemple, cal conscienciar als nens que s’ha de tenir
la webcam sempre tapada amb alguna enganxina/adhesiu per evitar problemes i
alhora fer-los pensar que han de tenir compte amb les imatges que obtenen de
les seves càmeres, ja que no és tan segur i privat com ells pensen. Que els
aparells tecnològics amb càmeres no entrin als lavabos o als llocs on els
adolescents es mantinguin amb la porta tancada, ja que pot comportar greus
conseqüències. També, cal procurar que tinguin sempre un antivirus instal·lat.
A més, cal que els adults parlin amb els adolescents i els hi expliquin els
problemes i els proposin estratègies senzilles per evitar-los, i que llegeixin
les condicions d’ús abans de descarregar una aplicació, per tal, de poder
diferenciar de les bones i dolentes. I evitar descàrregues mitjançant el
escaner de codis QR.
Per tant, tapar la webcam pot evitar grans problemes.
Després de la lectura d’aquest article, creiem que totes les persones, però
sobretot els adolescents, han de ser conscients de tots els problemes que pot
causar una simple webcam, per tant, és necessari fer xerrades o desenvolupar
tallers, ja que creiem que és un bon mètode perquè els adolescents puguin
adonar-se’n que aquest problema pot arribar a afectar a les seves vides de
forma negativa, i que val més tenir cura del que es fa i seguir les normes
bàsiques per tal d’evitar aquests problemes i actuar de manera positiva i
curosament. Un dels problemes és l’edat en què els adolescents comencen a
utilitzar aquests aparells, ja que no són suficientment capaços de pensar que
un simple aparell pugui repercutir en les seves vides. Una solució a aquest
problema és tapar la càmera i seguir un bon protocol pot evitar grans
problemes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada