L'experiència de realitzar un conte digital:
1.
Conte digital
2.
Introducció
El nostre conte titulat “Aprendre a viure junts” esta
dirigit a nens de 0-3 anys. El nostre objectiu és que els nens que
s’introdueixen en l’etapa escolar siguin conscients de la diversitat de
companys que poden trobar dins l’aula. Per això, el nostre llibre vol inculcar
als nens el valor d’aprendre a viure junts en una societat amb diversitat. A
més, volem conscienciar als nens de la importància del respecte i la no
discriminació cap als altres, siguin com siguin i de la cultura que siguin, ja
que tots som iguals.
El nostre llibre presenta un protagonista principal, què és
en Ming. En Ming, és un nen xinès que acaba d’arribar a la ciutat i s’incorpora
a una nova escola en la qual no hi ha diversitat. Per aquest motiu, l’arribada
d’en Ming sorprèn als nens de l’escola i aquests no s’apropen a ell pel fet que
el veuen diferent. La professora, en veure a en Ming contínuament sol i trist,
decideix actuar. Així que immediatament, organitza una activitat col·lectiva
amb tot els seus alumnes, on pretén que els nens reconeguin a en Ming com un company
més a l’aula. Per això, els hi explica la cultura d’en Ming, i els fa
reflexionar que és igual de meravellosa que la seva, tot i les diferències que
es presenten. Escoltar aquestes paraules d’un referent com és la professora fa
que els nens deixin de banda els prejudicis que tenien sobre en Ming i comencin
a tractar-lo com un amic més.
3.
Indicacions d’ús de la història com a eina de lectura compartida.
Primer de tot, captarem l’atenció dels nens dient-li que
els hi explicarem un conte, un cop estiguin atents, els hi llegirem amb un to
elevat el títol. Seguidament, els hi preguntarem sobre que creuen o que
s’imaginen de què tractarà el conte, d’aquesta manera hi haurà una participació
per part seva que farà que estiguin motivats i atents per a escoltar el conte.
La primera pàgina la llegirem amb un to calmat i remarcant
que els nens es diverteixen al pati de l’escola, els hi ensenyarem la
fotografia que apareix al conte i els hi preguntarem si ells també s’ho pesen
bé al patí.
A la segona pàgina, direm la frase amb un to d’il·lusió i
farem una representació d’un astronauta. A la tercera pàgina, llegirem la frase
amb un to alegre i farem el soroll o la representació d’un animal. I els hi preguntarem si a ells també els hi
agrada jugar a això.
A la quarta pàgina, quan llegim la paraula hivern farem un
gest de fred, amb els braços creuats i
les mans sobre els braços pujant i baixant, i quan llegim la paraula plujós,
farem el soroll de la pluja i amb les
mans farem el gest de la pluja, i els hi farem repetir a ells.
A la cinquena pàgina, llegirem amb un to elevat i
despertant la curiositat dels nens. I els hi ensenyarem la imatge d’en Ming.
A la sisena pàgina, llegirem la frase i farem una
representació, amb les mans farem el gest de conduir un cotxe.
A la setena pàgina, els hi farem el gest de pintar i
dibuixar amb un full, i els hi preguntarem si ells també ho fan.
A la vuitena pàgina, farem un gest amb la mà indicant
l’hora, és a dir, amb el dit ens donarem al canell, farem una cara de sorpresos
i seguidament farem el gest amb el canell i el puny tancat, i el soroll de
trucar a la porta.
A la novena pàgina, farem un canvi de veu, i preguntarem
qui serà? Amb una cara pensativa, amb un dit a la barbeta i amb un to de
sorpresa, i farem veure que ens dirigirem cap a la porta de la classe.
A la desena i onzena pàgina, farem un gest de sorprès i
bocabadat, ens posarem les mans a la cara i obrirem la boca.
A la dotzena pàgina, representarem al Ming trist i a la
resta de companys rient-se i parlant d’ell.
A la tretzena pàgina, farem com en Ming està sol i trist, i
ho farem amb gestos, amb la cara trista, i pensatiu, fent el soroll de plorar.
A la catorzena pàgina, trobem una imatge on la professora
està decebuda pel rebuig que li fan al Ming, farem com la professora està
pensativa i després col·locarà els braços plegats. Aquesta situació ha de
causar en els nens una sensació que allò que està passant no està bé i que ells
no ho haurien de fer. I els hi preguntarem que els hi sembla el comportament
dels companys cap a en Ming.
A la quinzena pàgina, els nens podran tocar l’aparell
electrònic que estan utilitzant per dur a terme una de les activitats
realitzades per la professora per conèixer a en Ming.
A la setzena pàgina, ens dirigirem als nens com si fóssim
la mateixa professora que els hi explica com es el lloc d’on prové en Ming, el
menjat típic... perquè així els nens hi parin atenció.
A la dissetena pàgina, els nens sorpresos juntament amb
nosaltres exclamaran: OOOH! Pel fet que l’explicació els hi ha semblat molt
curiosa i interessant.
A les tres últimes pàgines, ens dirigirem als nens amb un
somriure constant i llegirem les frases del conte amb alegria ja que el desenllaç
del llibre és bo i en Ming ha passat a ser un company més de l’aula. Això farà
que els nens i nenes rebin aquestes sensacions positives per part nostre i per
tant finalitzin la lectura amb grans aplaudiments i amb una abraçada conjunta.
4.
Plantejar activitats relacionades: jocs, creacions, activitats, productes.
L’activitat que realitza la professora per tal de conèixer
al Ming, és una breu explicació del lloc d’on prové, la seva cultura,
alimentació, etc. D’aquesta manera aconsegueix que els altres nens no el vegin
com una persona estranya i els fa veure que es igual que els seus companys.
5.
Indicar quantes lectures posteriors serien recomanades.
Després de l’experiència de llegir el llibre a les nenes,
podem dir que com a mínim s’han de fer dues lectures ja que a la primera no
acaben d’entendre el fil de la història i per tant necessiten una segona
lectura per acabar-ho d’entendre.
6.
Finalment, el grup o com a mínim un participant de cada grup ha de fer la
lectura compartida del conte creat per a un nen o nena de 0 a 3 anys i explicar
l’experiència al bloc.
La lectura va ser explicada a nenes de 3 anys, elles
estaven impacients per veure quin conte els hi havia d’explicar. Els hi vaig
dir que al conte, el protagonista era un nen xinès, i a elles els hi va fer
molta gràcia, en tot moment estaven en silenci i prestaven molta atenció, ja
que per elles la hora de la lectura es un moment sagrat. Quan vaig començar a
explicar el nus de la història hem preguntaven coses sobre aquell nen xinès,
coses que es van anar desenvolupant en el conte, jo quedava sorprès ja que
nenes tant petites empatitzaven amb el protagonista, i veies alguna cara trista
de tant en tant, ja que li van succeint coses, al principi els hi va costar una
mica d’entendre, però poc a poc anaven enganxant el fil de la història. Hi va
haver uns moments de silenci tant màgics..., semblava que elles també
estiguessin participant amb en Ming (el noi xinès), es van deixar anar per la
imaginació i el conte va ser un èxit, És cert que la lectura va ser explicada
dos vegades, ja que amb una lectura no van relacionar moltes coses, però
explicant-ho detalladament elles van entendre els diferents problemes que té el
protagonista i les coses que li van succeint durant la història.
Finalment elles amb una rialla d’orella a orella hem van
dir que els hi havia agradat molt i que els hi tornès a llegir.
7.
Donar l’opinió del grup respecte a les potencialitats educatives de la lectura
digital compartida.
Com a grup, ens ha agradat molt poder tenir la oportunitat
de poder explicar un conte fet per nosaltres a un grup d’infants de 3 anys,
l’experiència ha sigut molt enriquidora, ja que els infants es mostraven molt
actius i participatius alhora de fer l’activitat. Pensem que la història que
hem creat ha estat adequada al tipus d’infants que ens volíem dirigir, les imatges
també eren bastant correctes, ja que ells tenien curiositat per veure que li
passava al protagonista.
Aquest primer contacte amb els infants ha sigut molt
satisfactori perquè hem complert els objectius que volíem aconseguir. Creiem
que educativament la història per poc que sigui ha fet reflexionar una mica als
nens/es perquè tracta sobre un tema que per desgràcia existeix i perjudica
moltíssim a aquell qui ho pateix i als del seu voltant “ EL BULLING”. Pensem
que la història mostra alguns valors que ells ja poden anar adquirint, com
l’empatia, afectivitat als altres, el respecte, companyerisme, sociabilitat,
etc. De fet a través dels gestos que anaven fent mentre l’explicàvem, podies
apreciar com ells es ficaven al lloc del protagonista i això fa que com a
educador/a et sentis satisfet ja que els hi has aportat un granet de sorra en
aquest petit aprenentatge que ells comencen a realitzar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada