Passa al contingut principal

LECTURA CRÍTICA, REFLEXIVA I PAUSADA D'UNA NOTÍCIA EN DIVERSES FONTS


Fonts, fiabilitat i ús
 1. En quin mitjà s'allotja i d'on ve (quin país, ciutat o regió)?
Hem extret la notícia dels 4 diaris següent: El Mundo, El País, El Confidencial i La Vanguardia (Clarín). La notícia va succeir a Andalusia, Espanya.

2. Quan es va publicar?
La noticia es va publicar en el diari El Confidencial el 15 de Març del 2018. En el diari El Mundo i El País es va publicar el 13 de Març de 2018. En el diari El Confidencial es va publicar el 28 de Juny del 2018

3. En quin context cultural, social i històric se situen els fets que es mencionen en el text?
Aquesta notícia es situa en un context d’actualitat i afecta a un àmbit social. La noticia escollida tracta sobre la confessió que fa Anna Julia Quezada sobre l’assassinat de Gabriel Cruz. Explica els fets que van transcórrer abans de la seva mort.

4. Quina fiabilitat té?
En un principi hauria de ser una font fiable ja que són fonts públiques que qualsevol persona hi té accés, però com ja sabem, la premsa pot ser manipuladora i pot distorsionar la informació de la manera que li interessa.

5. Quina ideologia deixa veure? Com es pot identificar?
És d’ideologia conservadora perquè les diferents decisions que pren la justícia es decanten cap a un costat més tradicional. Com a característica principal d’aquesta idea podem trobar que a l’acusada se l’implanta una pena de presó d’uns anys com s’ha fet tradicionalment, però també es podrien afegir altres penes més justes i innovadores pel respecte a la família de la víctima.

6. Quin valor li hem de donar en el nostre propi context?
Creiem que és una notícia amb un valor rellevant i molt impactant en la nostra societat. La noticia ha commogut a molta gent degut al tràgic succés i ha provocat mobilitzacions per tal de recolzar a la família d’una manera més personal i tenint l’ajuda d’altres que han viscut una situació similar. També, ha provocat de manera involuntària cert rebuig per part de la societat a gent immigrant que es de la mateixa cultura que l’assassina, ja que creiem que tots son iguals a ella. Aquesta notícia, destaca la falta de valors com l’empatia per part de Ana Julia Quezada que amb la seva crueltat i maldat van provocar la mort del petit Gabriel. Pel que fa al nen, la por va estar present en tot moment i això va desencadenar patiment i desesperació per part dels pares.

7. Identificar els aspectes sobre els quals està d'acord i aquells dels quals difereix.
Podem veure que aquestes fonts tenen com aspectes a favor la pena que se li ha aplicat a Ana Julia, la ràpida actuació de les forces policials i el gran esforç en la investigació, el voluntariat del poble de la zona que va ajudar en tot moment a trobar al petit Gabriel i per últim la declaració després de molt dies d’Ana Julia. Per altre banda trobem els aspectes negatius com poden ser: l’ocultació de l'assassinat per part d’Ana Julia junt amb la seva falsa actuació durant els dies d’investigació, la pena psicològica que han patit els pares al haver perdut un fill, etc.

8. Descriure les línies i tensions de forces presents en les diferents versions dels fets.
Els diaris que nosaltres hem escollit mostren una explicació del fets majoritàriament semblants a tots ells, es dediquen a fer una descripció general del que va succeir. Hi ha diverses versions però si les comparem totes acaben dient el mateix, estan enfocades al mateix sentit, i totes estan posicionades del mateix costat, acusant a Anna Julia de l'assassinat del petit Gabriel.

Multimodalitat
1. Descriure i analitzar amb detall verbalment el recurs.
Com recurs hem escollit un vídeo, pensem que és un dels millors recursos, ja que una imatge val més que mil paraules. El vídeo, ens serveix per fer visual el q va passar aquell dia i com va actuar ella davant del jutge.
Ens mostra com la Sra. Anna Júlia explica i confessa com va matar en Gabriel. El principi del vídeo , ella és fa la víctima, ficant-se a plorar, culpabilitzant-se de la desaparició del nen, durant 12 dies va estar fingint un paper i ocultant la veritat. Explica que tot va ser un accident, després de dinar, diu que el nen va acabar abans que els avis i ella, i els hi va dir que anava a jugar amb els amics, llavors ella va marxar i se’l va trobar a un camí, li diu que pugi al seu cotxe i després el va estrangular.
AQUÍ EL VIDEO:

2. Comprovar-ne el context (lloc, temps, autor, procedència) i l’adequació a l’escrit.
El vídeo el van publicar el dia 5 de novembre de 2018, a les 11:16h i publicat en el context  del diari LA VANGUÀRDIA i són imatges cedides per programa de televisió Antena 3 i Espejo Público.
La durada del vídeo és de: 4:35 min, i el lloc on es produeix és al jutjat de instrucció 5 d’Almeria.
Pensem que el vídeo  ajuda a plasmar per donar forma visualment allò que va passar amb aquest nen aquell 27 de febrer de 2018, mentre ella va explicant a sang freda com ho va fer la imaginació que es va creant sobre el relat que explica es fastigós, la informació d’aquest diari comparat amb altres, és que tots diuen el mateix, que és ella qui el va assassinar, i la tatxen com a tal, a part les declaracions que fa davant del jutge fan que la veritat dels diaris, mitjans de comunicació i etc, encara agafin més força de credibilitat sobre allò que publiquen o diuen.


3. Descobrir les manipulacions (fotos retocades, vídeos remixats, imatges falses)
Creiem que les imatges dels diferents diaris no han estat manipulades, ja que han estat captades el mateix moment dels fets i coincideixen amb l’explicació de la notícia. A més, trobem sota de cada imatge una breu descripció i l’autor o periodista que ha realitzat la fotografia. En el diari Clarín, hem trobat que sota la imatge no es mencionava el nom de cap autor o autora. Això ens pot fer dubtar a l’hora de saber si la imatge ha pogut ser manipulada o no.
Pel que fa els vídeos, cada diari ha seleccionat diferents vídeos per explicar els fets. Tot i que els vídeos dels diferents diaris no son exactament els mateixos, observem parts comunes entre ells. Amb això comprovem que els vídeos han estat editat al propi gust del diari, remarcant allò que creien més important.

4. Quina funció comunicativa compleix la imatge o el vídeo?
Des del nostre punt de vista, les imatges i els vídeos tenen una funció molt important dins de la notícia. La seva funció principal és informar-nos dels fets i donar credibilitat a la notícia. També, té la funció de resoldre certes confusions que ens poden sorgir sobre la noticia, donant-nos claredat sobre ella.

5. Com es relaciona el text amb les imatges estàtiques i en moviment i l’àudio, en el sentit de si hi ha component més rellevant que la resta?
Creiem que és important la presencia d’imatges tan estàtiques com en moviment i àudios dins duna noticia, ja que avui en dia, trobar una noticia sense imatges o àudios fa que sigui menys fiable per a nosaltres. Per tant, la presencia d’aquests es més rellevant inclús que el propi text perquè les imatges complementen l’explicació del fet amb intervencions tan de professionals com dels inculcats en el cas.

Comentaris